Capítol 3

LES ÚLTIMES PISTES

Un cop al Viena, s’asseuen per prendre’s un refresc.

–Com et dius? –pregunta la Maria.

–Pau. I vosaltres? –respon ell.

–Jo sóc la Maria i ells són l’Antoni i l’Ezequiel.

–Pau què més? –pregunta la Maria fent-se la despistada.

–Pau Turull. Per què ho vols saber? –s’estranya ell.

–Per a l’escola –diu ràpid l’Antoni, picant-li l’ullet a la Maria–, per a un treball de cognoms de la ciutat. D’on prové aquest cognom?

–De la meva besàvia –explica ell–, que era molt coneguda aquí a Sabadell per la seva riquesa!

–Turull, Turull… Em sona molt aquest cognom... –diu la Maria pensativa.

–I tant! –exclama l’Ezequiel–. En vam parlar a classe!

–És clar! –salta l’Antoni–. Era allò del robatori d’un anell o no sé què…

–Com? Sabeu allò del robatori? –se sorprèn en Pau.

–Sí, però en sabem molt poc –diu la Maria intentant treure-li informació– I tu? Què en saps tu, Pau?

–Bé… Jo… Emm... –sospira–. Esta bé! Us ho explicaré.

En Pau es treu un sobre de la butxaca i comença a narrar.

En acabar, la Maria s’adona que darrere del sobre hi ha una adreça: c. del Safareig, 12. En Pau Turull els explica que aquesta adreça la va trobar la seva besàvia quan investigava el cas del robatori, però mai no li va poder explicar què significava perquè va morir.

–Em sona aquest carrer... –diu la Maria–. Hi has anat alguna vegada?

–No, suposo que mai no li vaig donar massa importància.

–I si hi anem? –respon l’Ezequiel.

 –D’acord! –responen tots alhora.

Quan arriben a l’adreça:

–Aquesta és la casa de la meva àvia! –diu la Maria sorpresa.

La Maria truca i un filet de veu surt de l’altra banda de la porta:

–Qui és?

–Àvia!!

–Maria! Quina sorpresa! Entra, filla, entra.

La porta s’obre i es veu una senyora d’uns 78 anys, amb un vestit de flors i unes sabatilles de color de rosa cridaner. També té els cabells blancs i arrugues a la cara. La Maria entra i diu:

–Àvia, vinc amb uns amics. Que poden entrar?

–És clar que sí, filla.

–Gràcies, àvia.

Entren tots. L’àvia, després d’oferir-los seient, els pregunta si volen menjar alguna coseta. Després de sentir l’evident sí, se’n va a la cuina i torna carregada amb una safata amb quatre gots de suc de taronja i un plat de galetes fetes per ella.
   


–I què heu vingut a fer aquí?

–Venim a investigar –diu en Pau.

–Investigar? El què?

–El robatori d’un anell que va desaparèixer fa 89 anys.

–Ai, ai, ai... –l’àvia es posa nerviosa de cop–. No us poseu on no us demanen...

–Jo sí que necessito resoldre aquest robatori ja que l’anell robat era de la meva besàvia.

–Un moment, tu et dius Turull...?

–Sí, Pau Turull.

–Bé, crec que després de tants anys ja és hora d’explicar la veritat de tot això...

I l’àvia comença a parlar...

–Fa molts anys, quan la meva mare era una jove molt bonica, sempre passejava pel riu pensant en l’amor perfecte. Finalment, va trobar aquest amor perfecte amb en Manel, un carboner molt pobre. Un dia es va adonar que estava embarassada. Quan li va dir a en Manel, ell va decidir que, ja que havien de tenir una filla, es casarien. Però com que no tenien diners, el carboner va haver de robar un anell a una dona de la ciutat molt rica. Com que era tan coneguda tothom es va assabentar. Quan el carboner va ser conscient del que havia fet, va amagar l’anell en una xemeneia de la ciutat on va gravar el nom de l’enamorada, Elisabeth, la meva mare. L’única pista que el meu pare va donar a l’Elisabeth per trobar l’anell, i que després em va fer saber a mi, va ser que s’havia d’anar a la xemeneia que hi ha al Vapor Grau. És el cognom de la meva mare i, per tant, el meu segon cognom. Em vaig proposar de trobar-lo però mai no ho he fet i ara ja sóc massa gran... Així que si vosaltres el trobéssiu us estaria eternament agraïda.

–Gràcies àvia, ens has ajudat molt.

–Ja marxeu?

–Crec que sí, però vindré demà a l’hora de dinar.

–D’acord... ves que no us feu mal, eh?

–Adéu! –criden tots.

3 comentaris:

  1. Hola, noies i nois! m'ha agradat moltíssim la vostra història!! Us felicito ja que aporteu una nova informació sobre qui era l'enamorada... i té a veure amb la Maria!!!!! Felicitats!!!!!!

    ResponElimina
  2. Hola sóm l'escola Torreguitart! Ens ha agradat molt el vostre capítol, nosaltres ja estem treballant en el final de la història. Esperem que us agradi com acabarà...

    ResponElimina